Suquet de peix

12 d'agost de 2021
Suquet de peix

A la mare li agradava molt cuinar cassoles de peix: hi dedicava una bona part del matí de diumenge, que era el dia destinat a aquest tipus de plats. En feia de diverses menes, segons el que tenia per casa o el que havia decidit comprar el dia anterior , quan anavem a fer la compra setmanal i a fer una volta pel carrer major de Lleida. Els seus plats saborosos eren cuidats, fets amb calma i preparats per a donar menjar a tota la família, per a un dinar de diumenge. Però la mare no cuinava suquet de peix, sinó que feia el que aquí es diu cassola de peix, i no tenia patates.

Fins que un dia, parlant amb una veïna que n’hi posava per evitar que el peix s’enganxés al fons, va decidir fer-ho també, i la seva cassola es va convertir en un plat encara més saborós. L’èxit entre els nens de la casa va ser incontestable, i a partir d’aquell dia la patata ja no va faltar mai en la seva cassola, ara convertida en un clàssic suquet de peix.

Els orígens del plat

Segons Jaume Fàbrega, el gran expert i historiador en cuina catalana, el suquet de peix originari de la barca és un plat únic: ràpid, i inclou patates i allioli. Vol peix fresquíssim i un foc fort. ( vegeu el seu article dedicat al suquet)

El suquet  pot ser d’ una sola mena de peix o de peix barrejat, i gairebé sempre inclou patates, ja que es tracta d’un plat de resistència i que es menjava a la mateixa barca on es pescava. L’original suquet de pescadors no incloia sofregit, però amb el temps s’hi ha anat incorporant. La presència de les patates és un guany (els nois de ma casa ho poden corroborar) i una millora substancial del plat, encara que hi suquets sense patates.

A partir del suquet de peix bàsic, el de barca, dit també a la marinesca, n’apareixen molts d’ altres de similars. Així tenim els suquets amb sofregit, amb patates o sense, amb algun altre vegetal (pebrot, ceba pèsols, carxofes), amb l’afegit d’ una picada, un allioli, un brou de peix, marisc, etc

Com podem fer un suquet

I avui, que he volgut fer un suquet de peix, seguint la tradició he remenat entre el que tenia per casa: m’han sortit 3 talls de rap, un llobarro no molt gran, i 3 escamarlants, suficient per a fer un bon plat. He afegit sofregit de tomates de l’hort del meu germà, madures i de cultiu eco, patates i una picada amb fruits secs i julivert. No he necessitat brou de peix, n’he tingut prou amb aigua. I li he afegit també una branqueta d’api.

Ha sortit molt bo, quasi no em creia que fos tant fàcil.

Ingredients:

  • 1 kg i 1/2 de peix i marisc: 1 llobarro, 3 talls i mig cap de rap, i 3 escamarlans.
  • 1 kg de patates
  • el suc de 2 tomates
  • oli d’oliva, sal
  • aigua
  • ametlles, avellanes i julivert, per a fer la picada
  • una branca d’api.

Elaboració:

En una cassola de ferro colat, posem un bon raig d’oli, i afegim la tomata ratllada; deixem sofregir uns moments. Afegim les patates pelades i esqueixades a trossos mitjans (esberlant-les amb el ganivet i seguint fet pressió, sense tallar; això té la funció de dispersar el midó i lligar la salsa). Seguidament incorporem el peix net i tallat a trossos. Deixem coure una mica, i rectifiquem de sal.

A continuació afegim l’aigua necessària per a tot jut cobrir el peix i la patata, i ho deixem a foc viu , sense tapar, durant uns 20 minuts. Menre cou anem remenant de tant en tant, comprovant que no s’enganxi al fons de la cassola. Als 10 minuts afegim la picada d’avellanes, ametlles i julivert, i unifiquem la salsa. Jo hi he afegit també una branqueta petita d’api tallada a rodanxes.

Es pot deixar reposar un moment, no massa, abans de servir.

Si voleu aprendre a cuinar altres plats de peix, proveu amb la nostra cassola de peix i marisc, el bacallà a la lleidatana, les cocotxes de bacallà, o plats antics com les boles de pasqua medievals, o l’olla de congre.

Suquet de peix

Imprimir
Comensals: 4 Temps preparació: Temps cocció:

INGREDIENTS

  • 1 kg i 1/2 de peix i marisc: 1 llobarro, 3 talls i mig cap de rap, i 3 escamarlans.
  • 1 kg de patates
  • el suc de 2 tomates
  • oli d'oliva, sal
  • aigua
  • ametlles, avellanes i julivert, per a fer la picada
  • una branca d'api.

ELABORACIÓ

En una cassola de ferro colat, posem un bon raig d’oli, i afegim la tomata ratllada; deixem sofregir uns moments. Afegim les patates pelades i esqueixades a trossos mitjans (esberlant-les amb el ganivet i seguint fet pressió, sense tallar; això té la funció de dispersar el midó i lligar la salsa). Seguidament incorporem el peix net i tallat a trossos. Deixem coure una mica, i rectifiquem de sal.

A continuació afegim l’aigua necessària per a tot jut cobrir el peix i la patata, i ho deixem a foc viu , sense tapar, durant uns 20 minuts. Menre cou anem remenant de tant en tant, comprovant que no s’enganxi al fons de la cassola. Als 10 minuts afegim la picada d’avellanes, ametlles i julivert, i unifiquem la salsa. Jo hi he afegit també una branqueta petita d’api tallada a rodanxes.

Es pot deixar reposar un moment, no massa, abans de servir.

També et pot interessar