El passat dimarts, el meu germà ens va portar bledes..no és que ens agradin molt, però les vam guardar a la nevera…i l’endemà vaig veure una recepta on s’inclou aquesta verdura, i evidentment vaig decidir provar-la…no hi fa res que sigui de fa més de 500 anys!
I heus ací la recepta:
De garbies a la catalana
“Tel pendras borratges (1) e bledes e faras les netes e apres (2) vagen a bullir ab aygua sal e com sien cuytes traules de aquella aygua ahon se son cuytes e met les entre dos talladors de manera quen hisca tota la aygua:e apres pendras de bon formatge frecsh:e de totes especies bones e fines:e apres pren vn poch de flor de la farina de gra:e apres pren greix de porch fresch que no sie salat:
“pastaras aquesta farina ab lo greix del porch:e ab vn poch de aygua tebia:”
“e apres pendras les borratges:e bledes e lo formatge:e les especies:e tot plegat ca:polaras (3) ho be:e apres pendras molts rouells de ous que sien ben durs e tornaras ho a capolar tot plegat:e apres fes la pasta que sia ben prima:e pren formatge fresch:e mesclaras lo ab aquelles altres coses capolades:e apres fes de aquella pasta vnes coquetes (4) axi com la ma e met hi aço dins les coquetes e cobriles gentilment”
(4) coquetes: coques petites fetes de la pasta de farina, en forma de làmina.
“:e apres hauras van cassola de aram estanyada e apres escalfa el oli del porch fresch o mantega e com sia calt (5) met hiles coquetes damunt axis couran:e apres metles en vn plat e met hi aygua ros (6) en mel:e com volras menjar met hi damunt sucre:e canyella.”
(5) calt: calent
(6) aygua ros: beguda aromàtica, subproducte de la destil·lació dels pètals de rosa durant la fabricació de l’essència de roses. Encara és molt apreciada als països àrabs, om a condiment de dolços i begudes refrescants.
