Cuina medieval

Amb aquesta pàgina dedicada a la cuina medieval  intentarem recuperar alguns plats típics de la zona mediterrània en temps medievals, per tal de provar les menges oblidades, i recordar altres que han perdurat fins als nostres dies.. Les imatges són dels plats que anirem elaborant.

També hi trobareu una mica d’història, al final de la pàgina, i referències a textos antics dedicats a la cuina, en les entrades.

Cuina medieval

Una mica d’història..

La cuina medieval, des del segle V fins el segle XV, incloïa un conjunt d’hàbits alimentaris i formes de cuinar, dels que molts han perdurat fins ara i són la base de la nostra dieta actual, mentre que altres no han sobreviscut al canvi de costums dels últims segles i han estat oblidades per les nostres cuineres..

Malgrat tot, hi ha persones que han rebuscat en les fonts escrites de la literatura i la ciència medieval per a recuperar una part d’aquesta història: la història de la cuina medieval, amb els costums alimentaris, les receptes, la ciència de les combinacions d’aliments en els plats, les recomanacions dietètiques, les formes de cuinar i fins i tot les normes d’etiqueta en els àpats… I nosaltres en volem recollir una part- encara que només molt petita- i intentar fer reviure en la nostra cuina vora el foc alguns d’aquests plats que menjaven els nostres “re-re-re-re…-rebesavis “.
 .

Els aliments principals 

Els cereals eren la font de nutrients principal durant la primera part de l’Edat Mitjana. Es menjaven en forma de pa, farinetes i pasta , en tots els estaments de la població. Les verdures eren  un important suplement a la dieta basada en cereals.
La carn era més cara i per tant més prestigiosa, i més comuna en les taules de la noblesa. Els tipus més populars de carn eren la de porc i de pollastre, mentre que la carn de boví, que requeria una gran inversió en terreny, era menys habitual. El bacallà i alguns peixos es consumien més entre la població del nord, però es menjaven també una gran varietat de peixos marins o d’aigua dolça.
.
 Fitxer:Peasants breaking bread.jpg
 .
Com que el transport era lent i algunes tècniques de conservació no eren del tot eficients, el comerç a llarga distància era molt car.
Per això la cuina de la noblesa era més oberta a les influències forànies que la de la resta de la població. Cada nivell de la societat imitava el nivellque estava per sobre d’ell i així les innovacions es van anar estenent.
El consum de determinats aliments en certes classes socials era objecte de legislació i s’establia que la classe baixa mengés els aliments menys refinats.
 .

Salses i espècies

Hi havia una forma de cuina refinada, que es va estendre en la Baixa Edat Mitjana i que va ser l’estàndard per a la noblesa de tota Europa. L’assaonament feia servir l’agràs (suc de raïm verd), el vi i el vinagre, en combinació amb espècies com el pebre negre, el safrà i el gingebre. L’ús del sucre, utilitzat com a condiment, i la mel, que s’emprava àmpliament, donava a molts plats un gust dolç.
Les ametlles eren molt populars com agent espessidor en sopes estofats i salses particularment usada en forma de llet d’ametlla.
 .

Les prohibicions 

L’Església Catòlica i l’Església Ortodoxa, i els seus calendaris, tenien gran influència en els hàbits de consum a Europa;
el consum de carn quedava prohibit durant una tercera part de l’any per a la majoria dels cristians, i també de productes animals, incloent ous i làctics (però no el peix), que estaven prohibits durant la quaresma. A més s’ha d’afegir el dejuni obligatori abans de prendre l’eucaristia. I hi havia molts altres dies de dejuni reglamentat …
 .

Diferències segons classes socials

La societat medieval estava estratificada i dividida en estaments estrictament separats, i en general, l’aliment que es consumia marcava clarament la posició social. La relació entre les tres classes o estaments (noblesa, clergat i poble comú) era estrictament jeràrquica, i l’alimentació també responia a aquesta jerarquia.. A la Baixa Edat Mitjana l’increment de la riquesa entre alguns membres del poble (mercaders, negociants etc.) va fer que imitessin les maneres de la cuina dels aristòcrates. La resposta va venir en dos fronts: la literatura didàctica, dels metges i clergues, alertant dels perills d’adoptar una dieta inapropiada per a una classe inferior i les lleis sumptuàries, que posaven un fre a la fastuositat dels banquets de la classe inferior. ( Aquest article ha estat extret de Viquipèdia, en la major part )
Facebook Twitter Google + Pinterest