Boles de Pasqüa, cuina medieval

15 d'abril de 2020
Boles de Pasqüa, cuina medieval

Recuperant un plat de les cartoixes d’Escaladei i Montalegre, les boles de Pasqüa:

L’arribada de l’ordre cartoixana a Catalunya, al lloc d’Escaladei, el 1194, de monjos procedents de França, va suposar l’inici de la seva expansió a la corona d’Aragó, i amb ella tot un conjunt de cartoixes, que pretenien promocionar i practicar la vida contemplativa.

Incloïa tot un conjunt de normes per apropar-se a la vida dels primers cristians, amb un sistema alimentari propi basat en la religió. Es pot definir com una alimentació austera i senzilla, sense grans elaboracions ni productes de luxe, d’aprofitament, i amb productes de proximitat.

El model es basava també en el dejuni i l’abstinència: no menjaven carn, encara que si que consumien peix. Hi havia tot un calendari religiós i alimentari, i de tant en tant, en les celebracions, es feien alguns plats que es consideraven especials, com aquest que volem recuperar, les Boles de Pasqüa.

Les Boles de Pasqüa provenen d’un dels receptaris que es van transcriure- i que per això s’han conservat- de la cartoixa de Montalegre, a la zona de Tiana, al Maresme. Sembla que era un dels plats singular d’aquest monestir, i es menjava “el tercer dia de la vuitada de Pasqüa”.

La forma de bola que es refereix a la recepta no sabem si era esfèrica o ovalada, ja que segurament feia referència a l’ou, símbol de la resurrecció i molt lligat a la Pasqua. Al receptari només s’indiquen quantitats aproximades, ja que es feia en grans quantitats, per alimentar a tots els cartoixans.

Tota aquesta informació i la recepta els he extret del llibre Cuina dels Monestirs. Les cartoixes d’Escaladei i de Montalegre, de Jordi Bages-Querol, Ed. Farell

I aquí teniu la recepta:

“1 plata de peix fregit, 1 mesura de cigrons, 1 escudella de sèmola, l’arròs necessari per espessir el caldo, 80 ous, carxofes o 1 plata de pèsols, segons temporada, alls tendres o alls secs, panses, pinyons, julivert, pa torrat, 1 setrill d’oli, 2 o 3 casses d’aigua i caldo de peix, espècies, safrà i sal”

L’elaboració es feia de la següent manera:

Es couen els cigrons, i se’n fa una pasta. Es couen i es trinxen els cors de les carxofes, o si son pèsols, es piquen en un morter després de coure’ls.

Després es posa oli i se sofregeix la pasta de cigrons, les carxofes o pèsols, els alls, les panses senceres, els pinyons i el julivert. Quan està al punt, s’afegeix aigua, i quan bull, s’incorpora el peix fregit i trinxat, el caldo de peix, la sèmola, l’arròs per a espessir, les espècies, el safra i la sal. Quan bull s’aparta i es deixa refredar una mica.

A continuació, s’afegeixen els ous batuts prèviament, i es treballa la massa. Si queda massa líquida s’afegeix pa torrat fins que espesseix.

A partir de la massa es van fent les boles, i es van guardant en un gibrell, fins a omplir-lo. I ja es pot repartir.

Si ens fixem en els ingredients i en l’elaboració, veiem que és molt semblant a la Cassola de setmana santa que encara es fa en algunes zones actualment, com a Ponent, salvant la diferència que el peix no es consumeix sencer, sino triturant formant unes mandonguilles. Però ens indica que la nostra cuina tradicional es basa encara en molts plats d’origen prou antic.

També et pot interessar