Panellets, castanyes…i un poema

1 de novembre de 2015
Panellets, castanyes…i un poema

Després d’un parell de mesos de descans, en que no he publicat res, tornem a la feina….amb uns panellets de tots sants, versió 2015
Només publico les imatges, perquè la recepta ja la podeu trobar en la nostra primera entrada del panellets. Acompanyo l’entrada amb un antic poema de Pere March (1336-1413)
Fins aviat!

Pere March, poeta valencià medieval. Es va establir a València i fou tresorer del duc reial de Gandia. Del seu segon matrimoni, el 1395, amb Elionor Ripoll, néta del senyor del Genovés, va néixer Ausiàs March, una de les màximes referències de la poesia en català de tots els temps.

El poema és Al punt c’om naix comensa de morir.

Al punt que hom naix comença de morir,
e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,
que un pauc moment no cessa de fer via,
ne per menjar ne jàser ne dormir;
tro per edat mor e descreix a massa
tant que aisí vai al terme ordenat,
ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,
mas pus avant del terme null hom passa.

 Trop és cert fait que no podem gandir

a la greu mort, e que no hi val metgia,
força ne geny, rictat ne senyoria,
e trop incert lo jorn que deu venir,
com, quant, ne on, que tot arnés traspassa;
e no hi té prou castell, mur ne fossat,
e tan lleu pren lo nici co’l senat,
car tots som uns e forjats d’una massa.

  Bé sabem tots que hic havem a eixir
o tard o breu, e que no hi val mestria;
breu és, tot cert, qui pensar ho sabria,
mas lo foll hom no se’n dóna cossir,
que, remirant sa carn bella e grassa,
e el front polit e lo cos ben tallat,
ha tot lo cor e lo sen aplicat
als faits del món, que per null temps no es lassa.

També et pot interessar

Deixa un comentari / Leave a Comment