Caragolines: cuina de Lleida

10 de juliol de 2016
Caragolines: cuina de Lleida
 Entre les poblacions de Ponent, a la gent de cada localitat se la coneixia amb un sobrenom referent a alguna característica especial de la zona, o algun animal què hi fos freqüent, a més del seu nom patronímic.
En el cas del meu, ens deien ” les caragolines”; els nostres veïns més propers eren “els llangardaixos” i “les granotes”…tot un repertori de fauna autòctona!. Els animals referits eren molt freqüents en aquestes poblacions, i dic eren, perquè amb la utilització de noves formes de conreu i insecticides, estan reculant clarament..incloses les caragolines, encara freqüents per tot arreu.
.
I de sempre, als pobles la gent menjava caragols i caragolines, com a complement alimentari o simplement perquè no tenien altra menja. D’aquests costums ha quedat un dels plats més coneguts de les terres de Lleida, els caragols, cuinats de moltes maneres i que s’han fet famosos des que una colla va decidir celebrar l’Aplec del caragol; les caragolines, però, no han arribat al gran públic: de fet, segur que molts dels que llegireu aquesta entrada no havíeu ni sentit parlar que es poguessin menjar.
.
Per tot això, abans que ningú recordi aquests antics plats, i en honor al nostre sobrenom,  recuperem dues de les receptes més conegudes de caragolines: la primera és senzilla, la que jo sempre he conegut des de petita, i que hem fet de tant en tant a casa; la segona és una variant més elaborada, extreta del llibre Cuinar caragols (Pagès Editors), de Josep Maria Morell, cuiner i divulgador de la cuina tradicional lleidatana.
.

Caragolines a l’estil de casa:

  • Mig kg de caragolines;
  • un parell de fulles de llorer;
  • una branca de timó (“farigola” per les terres de l’orient);
  • sal;
  • pebre en gra.

Les caragolines es poden “plegar” dels camps, amb la única restricció d’assegurar-se que el camp no té restes d’insecticides o altres plaguicides, i que teniu el permís de l’amo.
Si sou de Lleida, podeu trobar caragolines en algunes botigues on venguin caragols.

Preparació:
Poseu les caragolines en aigua una mica calenta i deixeu-les una estona per tal que treguin les banyes.
A continuació, netegeu-les bé amb varis canvis d’aigua, vigilant que l’aigua no sigui freda, per evitar que es tanquin dins la closca.
Col.loqueu una cassola amb aigua al foc no massa fort; quan sigui tèbia, hi tireu les caragolines, el llorer, la branca de timó, els grans de pebre i la sal. Poc a poc aneu pujant la intensitat del foc, i deixeu bullir uns 10 minuts. Veureu que apareix escuma: és normal; la podeu treure amb una escumadora o deixar-la , perquè en refredar desapareix.

 

Per servir les caragolines, les retireu de la cassola amb un colador i les poseu en un recipient fondo (un plat gran fondo o un bol gran d’amanida), al centre del qual hem posat un plat fondo més petit cap per avall, per tal que d’aigua que encara tenen les caragolines vagi caient al fons del plat..I ja es poden menjar, abans que es refredin.

Es poden acompanyar d’una vinagreta de tomata, o una vinagreta senzilla (tomata tallada a tossos, vinagre, oli, sal i pebre, tot ben barrejat)

Caragolines amb ceba

(recepta de J. M. Morell)

  • Mig kg de caragolines;
  • una ceba gran;
  • herbes aromàtiques ( timó o semblant)
  • 2 alls sense pelar;
  • 1 fulla de llorer;
  • orenga;
  • 1 trosset de bitxo;
  • sal;
  • pebre en pols;
  • 100 g de cansalada tallada a trossets;
  • 1 rajolí de conyac:
  • julivert;
  • oli d’oliva;
  • 1 cullerada de pa torrat ratllat.

Preparació:

Netegem i coem les caragolines de la mateixa manera que en la recepta anterior, en una cassola amb el timó i la sal. Després de 5 minuts d’ebullició, es traiem i reservem.
En una cassola posem un bon raig d’oli d’oliva i la ceba tallada a tires fines, el llorer, la cansalada, el bitxo, un pessic de pebre, els alls i el julivert tallat. Deixem sofregir poc a poc.
A meitat de cocció de la ceba, afegim les caragolines, un raig de conyac i una cullerada de pa torrat, i ho deixem a foc lent una estona, remenant de tant en tant; cal comprovar que la salsa no s’assequi; si en falta, podem posar una mica d’aigua de la que hem utilitzat per bullir les caragolines. Comprovar que estigui correctament salpebrat i amb gust picant. Servir calent.

També et pot interessar

Deixa un comentari / Leave a Comment