Bocatto di cardinale

…” En aquell moment, però, entraven les olles d’aram amb les cremes que Girolamo Tessarini (1) havia preparat: crema d’au, crema de cranc i crema de bolets, i va ser tal confusió que el desafiament de sa santedat es va perdre en el desori de crits, ordres, exclamacions, dringar de culleres, de porcellanes tudesques i de xipolleig dels brous essencials. El bon Roderic (2), que era molt afeccionat als bolets, va fer-se servir un bol de crema i em va obligar a tastar-la abans: amb una certa por, ho confesso avui, fills meus, vaig brandar la cullera i vaig tastar aquell líquid espesseït d’un color de mantega que fumejava lleument. Va ser com si la glòria celestial m’entrés per la boca i em fongués el cansament.”..

(1) Girolamo Tessarini, cuiner del Papa Roderic Borja.
(2) Roderic, el papa Borja, nomenat Alexandre VI, el 1492.

Fragment de “Bocatto di cardinale” , d’Ofèlia Dracs. Edicions Tres i Quatre, d’Eliseu Climent, València, 1985, i m’ha arribat de la mà de qui és la portada del llibre, duquessa Mercè de Villars…

Aquest text m’ha recordat una de les primeres receptes que vam penjar al bloc, la crema de bolets, i la recupero per Sant Jordi…per totes les vides dels llibres.

També et pot interessar

Deixa un comentari / Leave a Comment